LLIBRE DELS FETS. Tot i que era imbuïda per l’Esperit, l’església apostòlica no va ser un exemple de puresa i perfecció, l’ideal que totes les futures generacions haurien de procurar reproduir. És fàcil donar un caràcter romàntic a l’església primitiva, i pensar d’aquest període que tot va ser flors i violes, un període de pau i harmonia, i pietat impecable. Aquesta percepció és enganyosa, i el llibre dels Fets posa les coses en ordre. Hi trobem que els primers creients, incloent als apòstols, estaven enredats en falsos conceptes, conflictes personals, prejudicis i altres dificultats humanes. Ells no van ser infal·libles, i no totes les seves accions van ser correctes o van resultar una benedicció per a l’església.
Allò que van poder realitzar en un lapse tan breu de temps, però, és un testimoni perpetu de com poderosament Déu pot obrar quan els homes i les dones, malgrat les seves limitacions i fracassos, humilien els seus cors en oració i «es lliuren al domini del seu Esperit». Per tant, hem de considerar el llibre dels Fets no tant la histora dels èxits missioners dels apòstols sinó, més aviat, la història de les poderoses intervencions de Déu per mitjà d’ells en plantar, d’una vegada per totes, el seu estendard salvífic al món posterior a la resurrecció de Crist, reclamant a la humanitat per a si mateix.

Escola Sabàtica [3/2018] “Llibre del Fets” L01 pel dissabte 7.7.2018
Compartir: